La Fira de Mostres, les cadires de fòrmica, el triple filtre de Lark, el televisor de pantalla plana i efecte de llum de día, traslladen el protagonista de La Moràvia a un món positiu i brillant on encara és possible creure en les utopies modernes. Per això decideix canviar de vida i de nom. Es fa dir Barreiros, com si fos un cotxe. S'instal·la en un pis i el bateja «La Moràvia», com si fos una fàbrica de cerveses. Des d'allà intenta refer l'ordre perdut i entendre el món. ¿Què busca realment Barreiros? ¿Què trobarà al final del seu recorregut? La resposta a aquestes preguntes és un text d'una intensitat que talla l'alè, un relat distanciat o ple d'humor que combina descripcions minuciosament contemporànies amb paisatges de fàbriques desballestades i antics Snack bar, entre el fragor de grues i rodes dentades. Una novel·la d'alt voltatge.

Creada fa trenta anys per Jaume Vallcorba,
l?editorial Quaderns Crema és un referent de
la cultura catalana. Per l?elegància dels seus
llibres i per la tria dels autors, que combina
el rigor acadèmic i l?esperit enjogassat de
l?avantguarda.
En una època marcada per les grans fusions
i absorcions, Quaderns Crema ha conservat
la independència. Forma part d?un grup escollit
d?editorials europees que han mantingut els valors
tradicionals de l?edició, basats en la qualitat
literària, la recuperació dels clàssics i l?aposta
per nous autors.

Sempre que es parla de l'exili, s'acostuma a donar una visió molt limitada: es realcen els aspectes dramàtics, relacionats amb els primers moments de la fugida, i es deixen de banda els aspectes relacionats amb les diferents estratègies d'adaptació, la vida quotidiana als països que van acollir els refugiats o les relacions amb els ambients culturals d'Europa i Amèrica. També es parla poc de l'experiència dels fills, del paper de les colònies de catalans emigrats, dels intel·lectuals francesos, mexicans, xilens o argentins que van convieure amb els escriptors de la diàspora. Aquest projecte vol canviar de manera radical el punt de vista sobre l'exili, donant cabuda a tots aquests temes que s'han tractat tan poc, amb rigor, però al mateix temps procurant aconseguir aquell efecte d'emoció profunda, al marge de qualsevol forma de sentimentalisme.

Carlos Adriano de Souza Vieira, Gabirú, és el nom del davanter suplent de l'Internacional de Porto Alegre que va marcar al F.C. Barcelona un gol decisiu a la final de Yokohama. Mentre a Porto Alegre Gabirú és un heroi, a Barcelona ningú no es recorda del partit ni del jugador. Potser perquè, en el fons, darrere les proclames universalistes de la televisió, els shoppings i les botigues Nike, el futbol és un fenomen local. Com tot. En les seves cròniques per a La Vanguardia, Julià Guillamon ofereix talls de vida immediata: el noi que es vol tornar a lligar la seva antiga nòvia, la senyora que pretén vendre pastissets de Tortosa en un bar de pakistanesos, el planxista que va per les Festes Majors amb una parada de tir, la directora del Museo Nacional de Antropología de Mèxic enforquillada per un toro de cinc-cents quilos. Personatges entre la glòria i l'oblit, símbols de la condició contemporània.

En els dies anteriors a la caiguda de Barcelona, el gener de 1939, Catalunya va veure marxar cap a l?exili els seus millors escriptors i intel?lectuals. L?exili va representar un daltabaix terrible que va acabar amb tot un món. Però al mateix temps va obligar els escriptors a enfrontar-se amb alguns temes clau de la contemporaneïtat: la pèrdua d?identitat, el tema de l?«altre» o la vida en les grans metròpolis del segle XX. Gràcies a l?experiència del desterrament la literatura catalana va assolir la seva plena maduresa i va esdevenir universal. Aquest volum, a cura de Julià Guillamon, reuneix per primera vegada una antologia de textos narratius que permeten recompondre la història de l?exili a la manera d?una ficció documental: la sortida de Barcelona, l?estada a França, els camps de concentració i la peripècia americana. Inclou la novel?la Crist de 200.000 braços d?Agustí Bartra, situada al camp de concentració d?Argelers; els contes de la Mercè Rodoreda Cop de lluna, Orleans, 3 quilòmetres i Nit i boira, entre d?altres, que evoquen l?exili francès; la novel?la Tots tres surten per l?Ozama de Vicenç Riera Llorca, testimoni del xoc cultural amb el tròpic; la novel?la Paraules d?Opòton el vell, d?Avel?lí Artís-Gener, una falsa crònica precolombina , escrita des del punt de vista d?un guerrer mexicà que va participar en el descobriment d?Europa; Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes de Pere Calders, obra mestra de la narrativa breu; La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol, possiblement el seu millor llibre; els contes exuberants i sarcàstics de Ramon Vinyes: El professor negre i la filosofia del jo, La mulata Penélope, El pastisser Hess i Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic; la novel?la El Rusio i el Pelao de Cèsar-August Jordana, una història plena de sensibilitat al voltant de dos nois del carrer a Xile; els contes El desaparegut, L?home dels prismàtics, La dama del parc i la meva ombra de Xavier Benguerel, històries que parlen de personatges fugitius i absències que fan mal; i Temperatura, la única novel?la que Francesc Trabal va publicar a l?exili, un símbol corprenedor d?un renaixement impossible. Els textos de Maria Campillo i Carlos Guzmán Moncada que encapçalen aquesta edició s?endinsen en el conflicte entre la mentalitat europea i l?«Amèrica furienta» i els itineraris de la literatura catalana a Mèxic; i una cronologia permet situar en el temps les obres dels escriptors que s?inclouen en aquest volum.

La literatura, el periodisme, el còmic, la fotografia i el cinema mostren el pas d'una ciutat decrèpita però estimada -la Barcelona dels setanta, que va generar un imaginari molt potent-, a la ciutat portmoderna, planificada pels poder públics i els capitals internacionals.